Entrevista a Mar Sempere

‘Els serveis socials no s’han de veure com una despesa sinó com una inversió de futur’

Durant aquest mandat Mar Sempere (Círculo Montcada), de 30 anys, encapçala les regidories de Serveis Socials i Polítiques d’Inclusió i de Salut Pública. Professora d’infants amb necessitats educatives especials i integradora social, l’edil s’ha fi xat com a objectius principals incrementar qualitativament i quantitativa els ajuts socials; fer un pla de xoc contra la pobresa i també un altre adreçat als col·lectius en risc d’exclusió social.

Serveis Socials i Polítiques d’Inclusió és la regidoria que més ha crescut pressupostàriament arribant al 2,6 milions d’euros. N’hi haurà prou per cobrir despeses?

El nostre és un govern eminentment social i n’hem augmentat l’assignació respecte el 2015 però no tot el que voldríem perquè tenim una part del pressupost hipotecat pel pagament d’expropiacions i no arribarem a cobrir unes necessitats que van en augment. A més, altres administracions supramunicipals han anat retirant ajuts que els ajuntaments estem assumint (llei de la dependència, beques menjador…). Malgrat tot, els diners que destinem a cobrir serveis socials no s’han de veure com una despesa sinó com una inversió de futur.

Quins criteris se segueixen a l’hora d’atorgar els ajuts?

Hi ha un reglament que es pot consultar al web montcada.cat i que pretén que aquests s’atorguin amb criteris objectius, justos i equitatius.

Quantes famílies de Montcada es troben en situació de pobresa energètica?

Actualment estem ajudant 180 unitats familiars, que sumen al voltant de 600 persones, a pagar subministrament d’aigua, gas i llum.

Hi ha un rumor estès segons el qual es benefi cia els nouvinguts. Això és cert?

És una creença errònia que no respon a la realitat. Precisament arran la crisi molts immigrants han marxat i moltes famílies autòctones han passat a ser usuàries de Serveis Socials. Enguany, el 60% de les beques menjador les han sol·licitat famílies nacionals. I, d’altra banda, cal tenir en compte que el col·lectiu a què es destina més diners –més d’un milió d’euros– és el de la gent gran.

I a on van a parar?

Al Servei d’Assistència Domiciliària (SAD), que és gratuït, a cobrir la teleassistència, el transport adaptat… En general, la gent gran està ben coberta tot i que falten recursos, com ara un centre de dia, però això és competència de

la Generalitat. Seguirem treballant per fer realitat el projecte de la residencia Les Vinyes i farem accions per evitar les situacions de risc de maltractament a la gent gran ja que s’ha detectat un augment en els últims anys. Aquesta és una problemática difícil de detectar perquè es viu en el si de la pròpia família.

Quan es traslladarà el Banc d’Aliments a la plaça Joan Fuster?

Ara s’està fent el projecte tècnic I arquitectònic. La idea és que sigui el més aviat possible perquè volem dignifi car l’espai tant per als usuaris com per als voluntaris.

Aviat farà tres anys que es van obrir els menjadors socials. Es manté el nombre d’usuaris?

Malauradament ha anat creixent i ara estan al límit de la seva capacitat que, en total, és de 75 places, entre les de l’Alzina i el Caliu. A més, cal afegir el menjador dels alumnes de secundària que hem posat en marxa aquest curs. Aquest és un

clar indicatiu de quina és la realitat. Al 2015 a Serveis Socials es van fer 1.000 noves intervencions.

I, amb aquesta xifra, és optimista o més aviat pessimista?

El que sóc, en primer lloc, és realista i, a continuació, optimista perquè crec que s’està fent una bona feina i que estem optimitzant al màxim els recursos. Estem treballant dur perquè el canvi sigui possible.

Quines són les actuacions previstes en polítiques d’inclusió?

Fins ara s’ha estat fent una bona feina per integrar els nouvinguts. Nosaltres volem ampliar el ventall a través del Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) que ofereix la Generalitat i que té com a objectiu facilitar ajuts i recursos a tots els col·lectius en risc d’exclusió social: discapacitats, malalts mentals, infants i joves, entre d’altres. El primer que farem és una diagnosi de les necessitats que hi ha per poder actuar a continuació.

Com a responsable de Salut Pública, lluitarà per la reobertura de les urgències nocturnes?

El govern continuarà reivindicant les urgències –i en aquest punt aprofi to per reconèixer la tasca que fa la Favmir– però també el compliment de la resolució 263/9 aprovada pel Parlament al setembre del 2011 en què la Generalitat es comprometia a dotar el CAP del centre dels serveis de Pediatria i Ginecologia. Volem crear la Taula de la Sanitat i convidar el conseller per obrir una via de diàleg amb el govern autonòmic.

I, pel que fa a la tinença responsable d’animals, quina serà la seva política?

Hem eliminat la taxa de registre per facilitar que els animals estiguin censats. També tenim previst crear àrees d’esbarjo tancades per a gossos i promoure la creació d’un refugi per a gats –aprofi tant que al municipi hi ha un col·lectiu de voluntaris molt implicat– i estem treballant accions per evitar les plagues de coloms. Així mateix, actuarem amb contundència contra els propietaris incívics de mascotes aplicant sancions exemplars.

Entrevista Sergio Martin

‘Fer que l’administració sigui transparent és la millor manera d’evitar la corrupció’

Sergi Martín (Círculo Montcada) va entrar en política poc abans de les eleccions municipals amb la voluntat de lluitar contra la corrupció. En tan sols uns mesos

ha passat de ser un ciutadà indignat al responsable d’una nova Regidoria, la de Bon Govern i Transparència, des d’on té l’oportunitat de fer realitat allò que reclamava, aconseguir que no hi hagi marge per a les males praxis a l’administració. Martín també encapçala la Regidoria de Medi Ambient.

Quins són els objectius de Bon Govern i Transparència?

Aconseguir que l’administració sigui oberta i transparent. És la millor manera d’evitar la corrupció.

I això com s’articula?

Hem defi nit tres àmbits d’actuació. El primer, crear el portal de la transparència

on posarem a disposició de la ciutadania tota la información municipal d’interès públic, sempre des del respecte a la Llei de Protecció de Dades (OLPD). En segon lloc, hi haurà punts telemàtics perquè els veïns puguin demanar aquella informació que no estigui al portal sense necessitat de motivar el per què. Finalment, dotarem els treballadors de l’administració dels codis ètics necessaris perquè puguin desenvolupar la seva feina de la manera més correcta.

Quan es començarà a aplicar tot plegat?

A partir de l’1 de gener entra en vigor la llei catalana de Transparència, d’accés a la informació pública i de bon govern, així que hem de tenir a punt el portal en breu. És tot un repte però em motiva molt, perquè això és el que em va moure

a entrar en política.

Com a responsable de Medi Ambient també té força objectius a complir. Un és el tancament de la cimentera.

Aquest és un dels punts coincidents als programes dels tres grups que estem en el govern (ICV-EUiA-E, ERC i Círculo). Proposem el tancament o trasllat de Lafarge perquè entenem que no és una activitat compatible amb la qualitat de vida que volem per als nostres veïns.

I entén el malestar que això provoca entre els treballadors?

Per suposat. És totalment legítim i comprensible que ells defensin els seus llocs de feina, però nosaltres defensem, per sobre de tot, la salut de la població. No podem tenir una planta com aquesta a 100 metres del nucli urbà.

No és una qüestió, però, en què hi hagi unanimitat política. En la moció promoguda per la Plataforma Antiincineració a l’últim Ple tota l’oposició, excepte la CUP, hi va votar en contra.

És cert, lamentablement hi ha grups que prefereixen posar-se al costat de l’empresa i de la industria cimentera. Ells sabran el per què del seu posicionament.

D’entrada, no donen crèdit als estudis contraris a la incineració.

Òbviament cadascú defensa els seus informes, per això caldria que es fessin estudis independents. És evident que hi ha molt desconeixement sobre els efectes reals de les emissions que surten de les cimenteres que inicineren.

Tancar la planta, però, no és en mans de l’Ajuntament.

Nosaltres només tenim competències en matèria d’olors, sorolls i vibracions i el que farem és vetllar pel compliment estricte de la normativa. D’acord amb l’estudi sonomètric de la Diputació, en què es demostra que la fàbrica supera els nivells de soroll, vam demanarne el tancament per sis mesos, que la Generalitat ha denegat, i hem iniciat el corresponent expedient sancionador. No ens queda una

altra que seguir insistint.

Enfront la incineració, per quina via aposta el govern?

Per la del Residu 0: reduir, reciclar i reutilitzar. Hem d’anar necessàriament cap a aquest canvi de paradigma. Farem campanyes de conscienciació i treballarem conjuntament amb els municipis de Cerdanyola i Ripollet per afrontar les problemàtiques mediambientals comunes que ens afecten.

Un altre maldecap són els abocaments il·legals, sobretot als espais naturals.

És una vergonya! No entenc com la gent no s’adona del mal que fa. És una problemàtica complicada que volem abordar des de tres fronts: la conscienciació, endreçant el territori perquè la gent accedeixi i cuidi aquests espais i la via sancionadora, pujant al màxim les multes per aquestes accions.

Precisament per protegir Mas Duran, el govern no vol que s’hi faci el Rocío.

No tenim res en contra de la festa, però sí de la pressió a què se sotmet l’espai i de les molèsties que han de suportar els veïns. A més, hi ha una part del solar que és inundable i també s’han estat ocupant terrenys que no són de l’Incasòl.

Els veïns estan contents amb la decisió, però ara preocupats per la propera construcció d’un gratacels davant del parc de la Llacuna.

El projecte té llicència des del 2006 i per desgràcia, legalment, no podem fer res. Ja hem parlat amb la propietat al respecte però està decidida a tirar-lo endavant.

Creu que la ciutadania aprecia els espais naturals del municipi?

Penso que molta gent no n’és conscient i hi viu d’esquenes. Un dels nostres objectius és aprofi tar el potencial que tenim i donar-lo a conèixer, perquè tothom en pugui gaudir.

Entrevista Ana Ballesta

‘El que més m’agrada com a regidora és poder ajudar i estar al servei de la gent’

En tan sols quatre mesos la vida d’Ana Ballesta ha donat un gir de 180 graus. La candidatura que encapçalava, Círculo Montcada, va obtenir tres regidors a les municipals i, sense experiència política prèvia, ara és un dels 10 membres del govern i presideix l’Àrea Social.

La seva entrada al consistori han estat meteòrica. Personalment, com ho ha viscut?

Han estat tres mesos positius i, alhora, molt intensos. D’entrada m’imaginava que hi hauria moltes situacions complicades per resoldre, encara que no tantes com les que ens hem trobat.

També és cert que des de fora es veuen les coses d’una manera diferent a quan hi ets a dins.

Això és veritat perquè, un cop a dins, prens realment consciencia de tot el que fa l’administració. Crec que és important que la ciutadania conegui quin és el funcionament intern de l’Ajuntament. Encara que no ho sembli, hi ha molts mecanismes per controlar la gestió, una altra cosa és que els polítics fem bé la nostra feina. I això què signifi ca? Doncs actuar amb transparència, ètica, coherencia i honestedat. Som aquí, polítics i treballadors, per estar al servei de la ciutadania.

Malgrat la seva inexperiencia política, vostè tenia prou coneixement de l’Àrea Social ja que durant anys ha estat activista en defensa dels discapacitats.

Així és. I vull aprofi tar per remarcar l’àmplia xarxa de voluntaris que hi ha al municipi fent una tasca encomiable. Precisament, fruit de la meva experiència, per a mi és molt satisfactori poder ajudar les persones amb problemes que vénen a l’Ajuntament. Això és el que més agrada d’aquesta feina, estar al servei de la gent. Jo no vull estar tancada en un despatx, sinó en contacte amb la ciutadania. És important rebre els seus ímputs; els polítics no hem de perdre aquesta perspectiva i hem de ser accessibles.

Hi ha prou recursos per fer front a totes les demandes socials que arriben al consistori?

Les urgències socials més greus les tenim cobertes, però no la resta. Tant de bo poguéssim donar solució a totes les demandes que ens arriben! Aquí el problema

rau en què l’Estat i la Generalitat no s’estan fent càrrec d’allò que els pertoca i això obliga l’Ajuntament a assumir moltes despeses com ara les beques de menjador que el Consell Comarcal no cobreix, o la posada en funcionament d’un servei nou com és el menjador social per a alumnes de secundària, que acabem de posar en marxa amb el suport de la Caixa. Altres mesures que hem adoptat a càrrec del consistori han estat ampliar la renda mínima per accedir a les beques de l’escola bressol o al servei de teleassistència per a la gent gran.

No es veuen, doncs, els brots verds dels què parla el govern central?

Ni de lluny. Contràriament, les demandes d’ajut han augmentat. És cert que potser l’atur ha baixat però les contractacions són precàries i eventuals i, de retruc, les rendes familiars, cada cop més baixes. El que hem d’aconseguir és recuperar els drets socials que teníem abans de la reforma laboral.

L’Àrea Social és la única que no serà sotmesa a cap auditoria. Per què?

Primer de tot ha de quedar clar que fer auditories té un cost, però malgrat tot, creiem que cal fer-les perquè la ciutadania sàpiga en quina situació es troba

l’Ajuntament. A l’Àrea Social no la farem perquè és un àmbit bàsicament assistencial on no hi ha lloc per a l’especulació.

Cara als propers pressupostos, l’Àrea Social continuarà sent la que tingui més recursos?

Per a aquest govern l’atenció social és prioritària i així es reflectirà en el pressupost, tot i que encara està en procés de discussió. Precisament el Pla d’Actuació Municipal (PAM) que aviat presentarem va en la línia d’optimitzar els serveis i de millorar la qualitat de vida al municipi.

I quin paper ha de tenir la ciutadania?

Actiu i compromès, per això articularem els mecanismes de participació que calgui. Que la gent s’impliqui és fonamental; no només hem de delegar el vot cada quatre anys. La ciutat és de tots i ens hem d’involucrar tant en les decisions que es prenen des de l’Ajuntament com en la seva cura. No pot ser que gastem milers d’euros anuals en netejar els carrers i en recollir mobles que la gent abandona! Hem de promoure una consciència més cívica.

Vostè, a més de presidir l’Àrea Social, també és regidora de Promoció Econòmica. Quins objectius s’hi ha fi xat?

Promoure i posar en valor el servei d’atenció als aturats, fer que estigui en un lloc més accessible i treballar per la inclusió de les persones amb discapacitats. Com a Ajuntament hem de donar exemple i això ho tindrem en compte en els propers plans d’ocupació.